L’aigua de Renau ja està bruta de nitrats
Una bona gestió de l’aigua? Aquesta és la pregunta que ens fem tots els que d’alguna manera estem treballant pel medi ambient i la bona gestió dels recursos.
L’administració es preocupa per poder fer arribar l’aigua als habitatges sense mirar com és la formula més encertada per a cobrir les nostres necessitats i alhora mantenir el recurs Sens dubte el treball que s’ha portat a terme deixa molt a desitjar, ja que continuem tenint greus problemes dels quals ni tan sols es plantegen la seva solució a curt o mig termini. Un dels problemes més importants, encara que en matèria d’aigua tot ho és, és la contaminació dels aqüífers per nitrats, procedents dels camps de cultiu on s’aboquen sense control tones de purines o altres nitrats químics que al final van a parar a les masses d’aigua subterrànies.
Aquest és el cas dels l’aqüífer que envolten poblacions com Renau. En aquesta població tenim un dels majors aqüífers de Catalunya, un lloc que hauria de ser protegit, igual que la resta de zones on aquest recurs encara es manté en bones condicions. Res més allunyat de la realitat, després d’una breu reunió amb responsables d’agricultura i de Medi Ambient, la nostra preocupació pel recurs de l’aigua ha anat en augment, al conèixer que tant la nostra població com l’aqüífer no estan protegits sota cap figura que impedeixi la seva contaminació, és més segons la classificació de medi ambient aquest terreny és no vulnerable, ja que la contaminació per nitrats, present ja a l’aigua, encara no ha arribat als nivells que considerin l’aigua com no potable. D’aquesta manera i amb aquesta classificació es poden seguir abocant purins, omplint l’espai de males olors i gran quantitat de mosques.
Segons les dades extretes de l’ACA les gràfiques sobre les darrers últims 10 anys ens indiquen un alt i preocupant augment de nitrats als pous de Renau durant els anys 2007 i 2008 tot i que dins dels llindars considerats com a "segurs" per a l’aigua potable. Caldria veure quin valor obtenen per a l’any en curs, i en funció d’això preguntar a l'ACA sobre l’origen, en cas que sigui semblant o superior al de l’any passat.
Es evident que els purins no poden abocar-se on i de la manera que s’està portant a terme ara. Són necessàries plantes de tractament de purins, una legislació adequada i sobretot el control necessari de la producció i la gestió d’aquests perillosos residus. Si ni tan sols l’administració és capaç de coordinar-se per a protegir els nostres recursos, que és el que ens espera? En municipis com Renau, on depenem encara dels nostres propis recursos ens veiem amb les mans lligades ja que les eines no existeixen i no ens queda altra recurs que controlar en primer lloc als pagesos que en definitiva no fan altra cosa que buscar el seu sustent, mentre l’administració, que té la clau per a la seva solució, no fa gens en aquest sentit. Ens agradaria veure que per fi l’ajuntament es pren seriosament aquesta tasca i actua de manera activa i decidida per solucionar aquest problema que ens afecta de manera tan directa a tots el veïns i veïnes.
