22/01/10

CARA A DEL CUABARRADA

Calendari La Cuabarrada Hivern 09-10                                                    
Aquest calendari-butlletí l'hem imprès en ormat DIN-A2. Si voleu us el podeu descarregar i fer-ne còpies.

20/01/10

CUABARRADA

CARA B La Cuabarrada Hivern 09-10                                                                                                                                               
Si cliqueu al damunt us podeu descarregar la cara "B" de la nostra revista Cuabarrada (número 2).

25/10/09

DIUMENGE, 1 DE NOVEMBRE!


El proper diumenge 1 de novembre, petita caminada de lluna plena per escoltar el duc (buho real) en perill d'extinció i que encara es present a les nostres contrades. La convocatòria és a les 19.00h a la plaça de l'església de Renau. Es caminarà una hora i trenta minuts entre anar i tornar, amb la llum de la lluna (esperem que no estigui núvol). No cal avisar ni portar res, però qui tingui excedents de la castanyada (castanyes o vi ranci/moscatell) estarà bé d'aprofitar-ho mentre intentem escoltar el duc. Salut i Gaià.

09/10/09

LA CUABARRADA


Si cliqueu la imatge podreu llegir sencera la publicació.

18/08/09

AIGUA BRUTA

L’aigua de Renau ja està bruta de nitrats
Una bona gestió de l’aigua? Aquesta és la pregunta que ens fem tots els que d’alguna manera estem treballant pel medi ambient i la bona gestió dels recursos.
L’administració es preocupa per poder fer arribar l’aigua als habitatges sense mirar com és la formula més encertada per a cobrir les nostres necessitats i alhora mantenir el recurs Sens dubte el treball que s’ha portat a terme deixa molt a desitjar, ja que continuem tenint greus problemes dels quals ni tan sols es plantegen la seva solució a curt o mig termini. Un dels problemes més importants, encara que en matèria d’aigua tot ho és, és la contaminació dels aqüífers per nitrats, procedents dels camps de cultiu on s’aboquen sense control tones de purines o altres nitrats químics que al final van a parar a les masses d’aigua subterrànies.
Aquest és el cas dels l’aqüífer que envolten poblacions com Renau. En aquesta població tenim un dels majors aqüífers de Catalunya, un lloc que hauria de ser protegit, igual que la resta de zones on aquest recurs encara es manté en bones condicions. Res més allunyat de la realitat, després d’una breu reunió amb responsables d’agricultura i de Medi Ambient, la nostra preocupació pel recurs de l’aigua ha anat en augment, al conèixer que tant la nostra població com l’aqüífer no estan protegits sota cap figura que impedeixi la seva contaminació, és més segons la classificació de medi ambient aquest terreny és no vulnerable, ja que la contaminació per nitrats, present ja a l’aigua, encara no ha arribat als nivells que considerin l’aigua com no potable. D’aquesta manera i amb aquesta classificació es poden seguir abocant purins, omplint l’espai de males olors i gran quantitat de mosques.
Segons les dades extretes de l’ACA les gràfiques sobre les darrers últims 10 anys ens indiquen un alt i preocupant augment de nitrats als pous de Renau durant els anys 2007 i 2008 tot i que dins dels llindars considerats com a "segurs" per a l’aigua potable. Caldria veure quin valor obtenen per a l’any en curs, i en funció d’això preguntar a l'ACA sobre l’origen, en cas que sigui semblant o superior al de l’any passat.
Es evident que els purins no poden abocar-se on i de la manera que s’està portant a terme ara. Són necessàries plantes de tractament de purins, una legislació adequada i sobretot el control necessari de la producció i la gestió d’aquests perillosos residus. Si ni tan sols l’administració és capaç de coordinar-se per a protegir els nostres recursos, que és el que ens espera? En municipis com Renau, on depenem encara dels nostres propis recursos ens veiem amb les mans lligades ja que les eines no existeixen i no ens queda altra recurs que controlar en primer lloc als pagesos que en definitiva no fan altra cosa que buscar el seu sustent, mentre l’administració, que té la clau per a la seva solució, no fa gens en aquest sentit. Ens agradaria veure que per fi l’ajuntament es pren seriosament aquesta tasca i actua de manera activa i decidida per solucionar aquest problema que ens afecta de manera tan directa a tots el veïns i veïnes.

05/08/09

LA COMISSIÓ DE VEÏNS O DE PARTIT?

Una Comissió de Veïns hauria d’estar, teòricament, formada d’un grup de persones que representen un veïnat.
Doncs, volem deixar clar que en aquesta Comissió no hi ha ningú que representi ABG. Per tant, seria més aviat un consell de direcció o ens similar el que ha triat a dit l’alcaldessa, i a qui ha donat part dels seus poders. Però, representativitat popular no en pot tenir mentre un de cada tres membres d’aquests organisme no pertanyi a ABG, i la seva composició no representi els vots obtinguts en les eleccions municipals. També volem deixar palesa que aquestes actituds pretenen negar l’existència d’una altra veu política al poble.

06/07/09

REFLEXIÓ


Ja fa dos anys de les eleccions municipals i comença a ser hora doncs de fer una petita anàlisi de les coses que han passat al nostre poble.
És evident que la situació política de Renau ha sofert un canvi important, com a resultat de la candidatura presentada per nosaltres (ABG de Renau). Els ciutadans de Renau tenen ara una alternativa real en qui dipositar el seu vot. Per això creiem que una alternativa real ha arribat a Renau aquestes últimes eleccions.
Els membres d’ABG de Renau vàrem valorar molt positivament que la nostra candidatura, crítica amb els models expansionistes de l’ajuntament, rebés un 33% dels vots totals. Això vol dir que una de cada tres persones d’aquest poble van dipositar la seva confiança en nosaltres. Des d’aquí gràcies a tots els que ens van donar suport.
Com a conseqüència d’això, l’ajuntament de Renau s’ha vist forçat a realitzar una sèrie de millores pel que fa a les infraestructures del poble (depuradora, enllumenat, rec), millores que per cert, a banda de ser reivindicades des de fa temps pel nostre grup, com molts recordareu, ja figuraven en el nostre programa electoral. Tot i així, creiem que la gestió d’aquests nous projectes endegats no s’està realitzant de la manera més adient i que podrien haver estat desenvolupats amb més cura per part del consistori.
Vet aquí que no s’havia previst fer tantes coses aquest dos darrers anys com en les dos últimes legislatures, excepte xalets, és clar. Així que podem dir que el fet d’haver oposició estimula a treballar a l’ajuntament i, per tant, és el que tots volem, no? El millor pel poble.
Com a aspecte negatiu cal esmentar que s’ha canviat la periodicitat dels plens municipals, abans mensual i actualment cada dos mesos. La realitat és que des que es va canviar aquesta periodicitat ha calgut realitzar més plens extraordinaris que mai, potser ara l’ajuntament s’hauria de plantejar de tornar-ne a fer cada mes. Ara la nostra pregunta és: aquest canvi va ser per necessitats reals o per no deixar-nos participar com a ABG?.......